Arrel dels recents esdeveniments geopolítics, i dels seus efectes econòmics a nivell mundial, el Despatx ha rebut diferents consultes en relació amb la possibilitat de revisar les condicions contractuals que regulen les relacions jurídiques entre les parts en sectors molt diversos, mitjançant la clàusula “rebus sic stantibus”.
A continuació s’exposen les principals característiques d’aquesta clàusula, així com les condicions necessàries per a la seva aplicació i les principals diferències amb el concepte de força major.
Definició. La doctrina del “rebus sic stantibus” (“mentre siguin així les coses”) sorgeix com a excepció al principi jurídic de “pacta sunt servanda” (“els contractes s’han de complir”). La clàusula “rebus sic stantibus” es configura com a un mecanisme per a restablir l’equilibri de les prestacions entre les parts, que s’ha vist afectat per l’esdeveniment de circumstàncies excepcionals, sobrevingudes i imprevisibles en el moment d’establir les condicions del contracte, i que impliquen una alteració substancial de la base del negoci en la que es va formar la voluntad contractual.
Condicions per a l’aplicació de la clàusula “rebus sic stantibus”. En la mesura en què aquesta clàusula es considera com a una excepció al principi de “pacta sunt servanda”, el Tribunal Suprem l’aplica de forma molt restrictiva i excepcional, requerint en tot cas la concurrència dels següents requisits, definits jurisprudencialment:
- Alteració extraordinària i imprevisible dels elements que es van tenir en compte en el moment de signar el contracte. En aquest sentit, s’exclou la seva aplicació quan el contracte ja prevegui una conseqüència davant d’una futura alteració, o quan l’assumpció del risc ja sigui inherent al propi contracte (com, per exemple, un contracte d’inversió).
- Frustració de la finalitat del contracte, o perjudici greu i excessivament onerós a una de les parts.
- Que la solució perseguida sigui posar fi al contracte o modificar-lo de forma que les pèrdues i guanys que es derivin del canvi es distribueixin entre les parts de forma equitativa i justa.
Diferències amb el concepte de força major. Si bé la clàusula “rebus sic stantibus” guarda certa semblança amb la figura jurídica de la força major, les condicions que s’han de donar per a l’aplicació de cadascuna d’elles no són les mateixes, essent també diferents les conseqüències que generen.
Força major
– Aplicació. El concepte de força major, derivat del que preveu l’article 1105 del Codi Civil, aplica en aquells supòsits en què el compliment del contracte esdevé impossible, davant la concurrència de successos “(…) que no s’haguessin pogut preveure o que, previstos, fossin inevitables”.
– Efectes. Un supòsit considerat “força major”permet exonerar a les parts de complir les seves obligacions contractuals, en la mesura en què el seu compliment sigui impossible.
“Rebus sic stantibus”
– Aplicació. La clàusula “rebus sic stantibus” és aplicable davant d’una modificació extraordinària i imprevisible de les circumstàncies, que alteri les condicions en les que es va signar el contracte, donant lloc a una desproporció sobrevinguda i exorbitant de les obligacions entre les parts. A diferència de la força major, la cláusula “rebus sic stantibus” no requereix que el compliment de les obligacions esdevingui impossible, sinó que és suficiente que dit incompliment esdevingui més onerós, produint així un desequilibri sobrevingut de les prestacions degudes entre les parts.
– Efectes. La cláusula “rebus sic stantibus” permet revisar i modificar les clàusules contractuals amb la finalitat de restablir l’equilibri de les obligacions entre les parts.
Conclusions. La cláusula “rebus sic stantibus” és una eina per a restablir l’equilibri entre les parts en aquells supòsits en què, degut a una circumstància extraordinària, sobrevinguda i imprevisible, el compliment de les obligacions per a una d’elles esdevé extremadament onerós. La seva aplicació per part de la jurisprudència no és automàtica, sinó que requereix la concurrència de determinades condicions. Per tot això, la clàusula “rebus sic stantibus” no opera de forma genèrica, sinó que serà necessari analitzar les circumstàncies de cada cas concret per a determinar si es compleixen les condicions requerides per a la seva aplicació.