El passat 28 de desembre de 2022 es va publicar al BOE el Reial Decret Llei 20/2022 de Mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d’Ucraïna i de suport a la reconstrucció de l’illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat on, entre altres mesures, es va aprovar la pròrroga de la moratòria comptable, així com la introducció de novetats en el règim concursal del deute amb aval de l’ICO.
La primera d’aquestes mesures consisteix en l’extensió de la moratòria comptable pels anys 2022, 2023 i 2024. Aquesta moratòria es va aprovar per primera vegada en 2020, amb la finalitat de poder excloure les pèrdues de l’any de la pandèmia, a fi d’analitzar si concorria o no la causa de dissolució per pèrdues prevista en l’article 363.1.e) de la Llei de Societats de Capital en aquell exercici. Aquesta mesura s’ha allargat fins que s’iniciï l’any 2024, és a dir, no es computaran les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 durant un període de 3 exercicis comptables; això és, les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 no es computaran ni en els exercicis comptables de 2022 i 2023, ni fins al tancament de l’exercici que s’iniciï a l’any 2024.
En el supòsit que, tenint únicament en consideració el resultat dels exercicis 2022, 2023 o 2024, resultessin pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, sí que s’apreciarà concurrència de la causa legal de dissolució per pèrdues. No es tracta d‘una moratòria concursal, sinó que el que es persegueix és atorgar un marge de temps addicional per a que les empreses que siguin viables i estiguin passant per majors dificultats, puguin restablir el seu equilibri patrimonial mitjançant la cerca de finançament i rescabalar-se de la situació comptable, a fi i efecte que no es dissolgui la societat.
Una altra de les mesures a destacar del Reial decret llei 20/2022, és la modificació del règim de cobrança dels avals ICO en situacions preconcursals i concursals; s’introdueixen normes especials que han d’observar-se quan el deutor hagi subscrit préstecs avalats per l’Estat a l’empara de les línies ICO.
El text recull la incorporació de la figura de l’Advocat de l’Estat per a, entre d’altres, defensar els interessos de l’ICO en els processos judicials en els quals el Jutge consideri que pugui existir un conflicte d’interessos amb l’entitat financera afectada.
D’altra banda, amb relació als plans de reestructuració, correspondrà en tot cas el dret de vot a l’entitat financera titular del crèdit principal avalat. L’esmentat dret de vot s’emet de manera separada per la part del crèdit avalat respecte del crèdit no avalat, el qual correspon a l’entitat financera; respecte a la part del crèdit avalat, per a que les entitats puguin votar favorablement, hauran de ser autoritzades per la persona titular del Departament de Recaptació de l’AEAT, i com a excepció, l’entitat podrà votar sense necessitat de l’esmentada autorització propostes de reestructuració de deute que suposin ampliar el termini màxim de devolució fins a 8 o 10 anys, o establir carències de fins a 2 anys. El text del Reial decret llei que ens ocupa, també contempla que en el moment de sol.licitar l’autorització prèvia necessària per a votar a favor d’un pla de reestructuració, l’entitat financera haurà de presentar un informe motivat justificant la seva proposta; al respecte, matitzar que el Reial Decret Llei no concreta ni el mitjà ni la manera de presentar la sol·licitud.